Cuatro reyes para Sicilia

Entre 1700 i 1735, amb la mort sense descendència de l'últim Habsburg espanyol, Carles II, Sicília veu succeir-se en el tron quatre reis: Felip V Borbó, Víctor Amadeu de Savoia, Carles VI Habsburg i Carles Borbó. Cadascuna d’aquestes transicions de poder s’acompanyarà a la capital del regne, Palerm, d'una explosió cerimonial i festiva en la qual totes les arts i els recursos de la cultura del Barroc es conjuminaran per exaltar el nou rei. Aquestes festes, en forma de proclamacions i coronacions, són l’objecte d’aquest llibre. L’arquitectura dels millors artífexs disponibles es va combinar amb la pintura i l’escultura per enaltir a prínceps de procedència i condició molt diversa, alguns de dubtosa legitimitat mai discutida oficialment. La ideologia i els continguts, exquisidament refinats, van posar a punt la imbricació d'història, religió, al·legoria i mite en el cant del cigne d’una manera d’entendre el poder i la relació del príncep amb els seus súbdits que tan sols unes dècades després entraria en decadència.