Democracia y procesos constituyentes

Anualment tenen lloc una mitjana de cinc processos constituents. No obstant això, la doctrina iberoamericana ha prestat escassa atenció a la qüestió de com dur a terme adequadament un procés constituent. Això suposa un buit important, perquè una constitució no es caracteritza únicament per ser un conjunt de normes fonamentals que encapçalen un ordenament jurídic, en què es garanteixen els drets que s'hi estableixen i s'institueix una separació de poders real. Una constitució requereix d'un procediment democràtic en el qual puga fer-se efectiva la màxima de l'acord: és un acord de la societat sobre com ha de regir-se i governar-se l'Estat. La legitimitat democràtica d'origen d'una constitució és el tret que determina el que ha d'entendre's com a tal. En aquesta obra, Diego González repassa les variables que influeixen en l'obertura d'un procés constituent i totes les vies i opcions per les quals, des d'una perspectiva democràtica, es pot optar en cada moment d'aquest, així com les seues potencialitats i febleses.