¿Erudición o compromiso? La historia narrativa y esencialista durante la Segunda República (1931-1939)

L’existència de dues formes d'aproximació al passat que, amb diverses línies, es van desenvolupar durant els anys trenta del segle XX a Espanya és l’eix que articula l’obra. D'una forma directa o indirecta, sota criteris diferents en funció de les ideologies i d'altres factors, les aproximacions majors o simplement evocadores al passat es veuen influïdes pel nou marc institucional republicà i per les iniciatives reformistes. D'una banda, amb major presència, l’autor aborda la 'història narrativa', centrada en fets i personatges, més erudita, incloent biografies i monografies locals. D'altra banda, figura la història 'essencialista', més especulativa, a partir de la noció que existeixen naturaleses col·lectives de diferents nivells. Les dues formes no només són compatibles, sinó que es poden complementar, encara que cada prisma ideològic marca concepcions diferents. A més, els treballs amb aquestes orientacions poden abordar altres temes, com ara economia, societat, institucions, cultura, mentalitats, etc., que també enllacen amb aspectes rellevants d'aquell present com la reforma agrària, la qüestió religiosa, els moviments socials i nacionalistes, el paper públic de la dona o el pacifisme.