La Corona contra la historia

José Canga Argüelles (1771-1842) és, possiblement, un dels personatges menys coneguts de la Il·lustració tardana i del primer liberalisme a Espanya. Se n'han ressaltat sempre les seues qualitats com a pragmàtic hisendista i la seua faceta d'autor del celebèrrim Diccionario de Hacienda. Aquest llibre reconstrueix part de la seua trajectòria inicial i la seua arribada a València (1804), on encoratjaria una peculiar reforma del Reial Patrimoni valencià. La importància i la intensitat del projecte patrimonialista fou tan gran que, de fet, el personatge va passar a un segon pla per a cedir el protagonisme al conjunt de la societat valenciana que va veure i va suportar amb cert estupor com es desencadenava, des de les mateixes instàncies provincials de la monarquia, un autèntic «processament col•lectiu» que posava en dubte títols i privilegis. Amb objectius fiscals, però de profunds efectes antiestamentals i antisenyorials, i amb una neta reivindicació dels perfils universalistes i homogeneïtzadors de l'absolutisme reformista, el seguiment dels avatars d'aquesta reforma permet, a més, viure des de dins els conflictes sempre latents d'una monarquia que mai no va arribar a resoldre del tot els mecanismes i els efectes derivats de l'alternança entre la via administrativa i la via judicial. Molts dels afectats van pensar, per descomptat, que la Corona estava actuant «sense límits». El que va succeir després, després de la triple crisi de la monarquia, almenys al País Valencià, pot i ha de ser analitzat a partir d'aquesta experiència irrepetible.