La memoria cinematográfica de la Guerra Civil española (1939-1982)

La Guerra Civil és la indiscutible fita fundacional del franquisme. El seu record va requerir un culte permanent durant la dictadura, alhora que evolucionava en relació a la necessitat de legitimar el règim en cada context històric. Aquest llibre analitza els canvis en l'evocació del conflicte a través de les pel·lícules que el van abordar directament o indirectament. De l'exaltació èpica de l'origen de la guerra, en connexió amb altres gestes d'un suposat passat gloriós, es passa a la seua memòria com una contesa tràgica però necessària per a la pau i el desenvolupament definitius del país; del record alternatiu abocat al possibilisme, a les ruptures impossibilistes de la transició a la democràcia i el nou consens per l'oblit. Tot això es troba en el cine, imbricat en la seua especificitat, considerat un instrument de socialització i un lloc privilegiat de la memòria