La mirada desde la torre

‘La mirada desde la torre’ reuneix les faules que Günther Anders va escriure entre 1931 i 1968. En una època marcada per la “a-sincronia de l’home amb el seu món de productes”, es fa necessària una revisió radical de la nostra manera de pensar, abandonant les categories tradicionals del discurs. Vista des d’aquest prisma, l’aposta d’aquest filòsof ‘diferent (anders)’ per la forma fabulística, aguda i provocadora, respon a la necessitat concreta de resistir-se a la pèrdua de capacitat dialògica i reflexiva, que comporta la proliferació incontrolada dels aparells tècnics, de la qual depèn la possibilitat d’imaginar i d’experimentar sentiments. “En lloc de llegir els clàssics, jo llegia els periòdics, però els llegia ‘modo philosophico’. Els col·legues van continuar sent, malgrat tot, filòsofs acadèmics. I això va tenir també conseqüències ‘lingüístiques’: perquè ells no van intentar trobar o inventar un llenguatge adequat a l’enormitat del tema. Ni tan sols sentien que això fora necessari”, va declarar en una entrevista en 1983. Per a Anders, la filosofia depèn de les situacions, sense les quals seria impossible un pensament que faça justícia a la disparitat d’allò real i que siga capaç de criticar-la. A diferència de les ciències experimentals especialitzades, la majoria de les quals creen elles mateixes les circumstàncies i condicions de les seues investigacions, l’ocasionalisme designa precisament la relació entre situació i filosofia. Per al filòsof de la ‘situació’, o de l’‘ocasió’, els pensaments es precisen i es fecunden a partir de situacions quotidianes en aparença insubstancials, i al capdavall es converteixen en peces filosòficament destacables en què l’experiència personal, depurada d’elements privats, actua com un sismògraf de les condicions socials. No hi ha objecte, per insignificant que siga, ni situació, per absurda que semble, que no puga posar en marxa la filosofia per a discutir des d’una experiència modesta qüestions fonamentals. En concordança amb la seua ‘filosofia de la situació’, Anders parteix en aquestes narracions d’un element viu, ocasional, d’una «imatge» i no d’un «concepte». Però com que cap imatge revela immediatament el seu significat, el fabulista ha d’esforçar-se per escrutar-les, per interpretar-les.