La vida desplazada

Entre la pintura i la família, entre València, Mèxic i la República Democràtica Alemanya, Manuela Ballester (1908-1994) va desenvolupar una trajectòria artística marcada pel compromís polític, l’exili i una recerca constant de conciliació. Formada a l’Escuela de Bellas Artes de San Carlos de València, es va interessar des de ben jove pel retrat, el paisatge, la il·lustració i la moda, i va aconseguir un primerenc reconeixement professional que va quedar bruscament interromput per la Guerra Civil espanyola. La seua militància comunista i el seu suport a la República la van espentar a un llarg exili que en va transformar profundament la vida i l’obra. A Mèxic va desplegar una intensa activitat artística i editorial, va pintar nombrosos retrats, va emprendre la important sèrie sobre el vestit popular mexicà i va participar en diversos projectes gràfics i murals, tot això mentre tenia cura d’una família nombrosa. Lluny de resignar-se a un paper secundari, Ballester va construir una trajectòria pròpia a banda i banda de l’Atlàntic, i es va convertir en una de les figures més singulars de l’exili artístic republicà.