Max Aub y la memoria generacional

El llegat de Max Aub (París, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1972) configura un complex entramat biogràfic i intel·lectual que el situa com a testimoni privilegiat del convuls segle XX. La seua obra és clau per a abordar l’exili republicà espanyol i les relacions transatlàntiques entre Espanya i Mèxic, tant per la densitat de la seua xarxa de contactes –amb intel·lectuals espanyols, europeus i llatinoamericans– com per la seua implicació en el camp cultural mexicà, inclosa la seua tasca vinculada a la UNAM i la seua presència activa en diferents circuits de sociabilitat intel·lectual. En conjunt, aquest volum permet llegir Aub com a escriptor de la memòria i com a agent d’una cultura en moviment. Entre Espanya i Mèxic, l’exili apareix com a ruptura, però també com un espai de connexions, mediacions i insistències: institucions que custodien, editorials que arrisquen, cartes que sostenen xarxes, obres que reinventen llenguatges i lectures posteriors que prolonguen sentits. D’ací la pertinència del diàleg en el títol: la continuïtat cultural s’explica per veus, pràctiques, vincles i decisions concretes, és a dir, en aquest teixit fet d’arxiu i d’imaginació, d’història i memòria, de circulació i recepció actual, és on el llegat de Max Aub ens continua interpel·lant.