Mediterráneo corsario

Entre els segles XVI i XIX, la Mediterrània va ser un espai solcat per homes i mercaderies, articulat per intercanvis comercials i marcat per disputes militars i conflictes religiosos. Al llarg de les seues costes es va projectar el poder dels Estats i, sobretot, dels imperis espanyol i otomà, i dels seus respectius aliats. Les aspiracions de conquesta política i hegemonia econòmica que van agitar les seues rutes van fer d’aquesta mar un dels principals escenaris de la guerra de cors i, en menor mesura, de la pirateria. El cors va respondre, per tant, a causes polítiques, militars, econòmiques i confessionals, i va produir captius, reduïts a l’esclavitud i redimits per institucions laiques o eclesiàstiques, mercaders, mediadors o familiars. El rescat es va convertir així en una activitat lucrativa que va sostindre una densa xarxa financera i va generar un intens flux d’informació i coneixements compartits. Per escapar de l’esclavitud, molts van renegar de la seua fe. Conversions sinceres o oportunistes, secretes o públiques, van plantejar la qüestió de la licitud de la dissimulació religiosa i de la llibertat de fe. Inspirat per les històries de les migracions actuals, aquest llibre segueix homes i dones en moviment, capaços d’elaborar estratègies, establir vincles i reconfigurar les seues vides en una Mediterrània que va posar a prova els seus destins.