Memoria e historias de vida de la militancia libertaria

Som el que recordem, o el que recordem ens diu qui som. Les fonts orals permeten que ens acostem a la dimensió biogràfica, a la subjectivitat i a la vida quotidiana. Aquest llibre analitza com la militància anarquista i anarcosindicalista espanyola va construir el seu procés de politització al llarg del segle XX mitjançant pràctiques individuals orientades a la transformació personal i social a través de l’acció col·lectiva en espais significats com a llibertaris. Es basa en més d’un centenar d’entrevistes, procedents en la seua majoria de l’arxiu oral de la Fundació Salvador Seguí de València, així com en premsa i literatura anarquista. Aquests testimoniatges mostren com la identitat política anarquista es forjava en la família, el treball, els sindicats i ateneus, les escoles racionalistes i els grups anarquistes, excursionistes, esperantistes i naturistes, així com en organitzacions com la CNT, la FAI, les Joventuts Llibertàries o Dones Lliures. Aquests àmbits van modelar identitats militants que es van posar a prova durant la Guerra Civil, el colp d’estat, la revolució i la posterior repressió en presons i camps de concentració. Aquestes experiències configuraren trajectòries vitals que, anys després, permeten reflexionar sobre què significava ser llibertari i què definia aquesta identitat. La història oral es converteix així en una via per a fixar la memòria i evitar l’oblit, perquè en el record es construeixen els sentits que donen significat a l’acció. Recordar és, potser, una manera d’existir i de mantenir viu el somni llibertari.