Ni una o l'oposada flor / Ni una ni la opuesta flor.

Sempre naixem en una llengua. Sempre naixem delimitats per les coordenades del codi lingüístic que heretem, i això fa que la llengua sigui la nostra condició de possibilitat, però també la nostra condemna. Com se sol dir, els límits del nostre llenguatge són també els límits del nostre món. Però llavors què passa en els contextos de contacte de llengües? Què passa quan certs codis hegemònics eixamplen els seus límits en detriment d’altres? I encara més: què passa quan interactuem amb animals no-humans que tenen llindars del que és visible, del que és audible... diferents del nostre?