Olvidar es morir

Avantguarda i puresa, surrealisme, romanticisme, compromís civil, poesia realista i històrica, irracionalisme lingüístic que implica una indagació en els límits del dir i en els límits de l'existència: Aleixandre acompanya a cadascuna de les conjuntures clau de la història poètica espanyola del segle XX. Aquest conjunt de treballs, que busca sumar-se a la millor tradició crítica sobre el poeta, ho posa una vegada més de relleu. Transcorreguts vint-i-cinc anys de la seua mort, els editors i col·laboradors del present volum destaquen la importància de tornar freqüentment a l'obra d'Aleixandre, encara que últimament es parle de l'escassa vigència del poeta, del relatiu interès que susciten la seua figura i la seua obra, i fins i tot del seu oblit. Aleshores, no hi ha res més oportú que rellegir al poeta amb els textos a la mà i combatre una de les seves sentències més esgarrifoses: «Olvidar es morir».