Por un cine patrio

Entre la segona meitat de la dècada dels anys vint i els trenta es produeix a Espanya la conformació d'una cultura cinematogràfica, un aparell discursiu de difusió i reflexió sobre el cinema articulat entorn de plataformes culturals com les revistes especialitzades, la crítica cinematogràfica en premsa o els congressos cinematogràfics. Adoptant una perspectiva d'història cultural, aquest llibre pretén indagar en el paper que va jugar aquesta cultura cinematogràfica en l'elaboració de discursos nacionalistes sobre Espanya, situant aquest estudi en relació amb els debats que sobre la construcció de la identitat nacional espanyola s'han vingut desenvolupant en les últimes dècades. A partir d'una exhaustiva anàlisi de la cultura cinematogràfica, es proposa una reflexió més àmplia sobre la construcció de la identitat nacional espanyola.