Una reflexión teórica sobre el fenómeno retraductor

Aquesta monografia aborda el fenomen de la retraducció des d'un punt de vista teòric i pràctic, a través de l'anàlisi de l'obra 'Ossi de seppia' (1925), poemari d'Eugenio Montale, poeta hermètic italià i premi Nobel de literatura. El secret de la perfecció d'un text s'ha materialitzat en la història de la literatura a través de l'incessant treball de 'labor limae' que escriptors, lectors, correctors, editors i traductors realitzen sobre el que han escrit, llegit, rellegit i traduït, perquè això resulte el més semblant a la idea que tenen del text perfecte i el més adequat per al seu públic. Segons el segle en què es tradueix una obra literària, la crítica vist que les raons, les vel·leïtats i la manera de traduir, i de retraduir, evolucionen i canvien, creant fins i tot un entramat de correspondències i interaccions entre obra, lector i traductor que afecten l'obra, la retraducció i la influència d'aquesta en la cultura que rep.