Valor discursivo del cuerpo en el barroco hispánico

Amb un enfocament multidisciplinari i una perspectiva diacrònica, aquest volum se centra en el discurs cultural del Barroc, tenint en compte el programa polític de la monarquia, les estratègies doctrinals de l'Església catòlica i els interessos del món intel·lectual. En aquests segles, les arts visuals desenvolupen la recerca de qualitats expressives que serveixen per a comunicar les passions humanes, i el cos es converteix en suport de línies d'expressió així com de significats que construeixen discursos universals que permeten connectar idees, pulsions i desitjos. Així, els cossos d'aquells que per mitjà de la pràctica de la virtut van aconseguir un estat de santedat, es van convertir en models a seguir i la seua representació en emblemes d'aquest missatge. En la mateixa línia, hi ha la necessitat de fer aprehensibles les figures intangibles, tant de Déu com els seus àngels.